Eduard Márquez: l’ofici d’escriptor

Ruth Vilar, de la companyia Cos de Lletra, va conversar amb Eduard Márquez amb ocasió de la visita de l’escriptor a la biblioteca de Caldes de Montbui.

 

  
Eduard Márquez va visitar el passat 30 de març la biblioteca de Caldes de Montbui. L’autor barceloní va guiar els lectors a través del procés d’escriptura de la seva segona novel·la, El silenci dels arbres (2003): des de la llavor –un brevíssim fragment de L’agulla daurada de Montserrat Roig– al desenvolupament textual –primeres notes, escriptura i correcció–, passant per una corprenedora estada a Sarajevo, on va poder aprofundir en els paisatges i les històries personals, empremta viva del setge. 

Les seves paraules van revelar la dedicació metòdica que exigeix l’escriptura com a ofici: el caràcter professional de la creació literària, en oposició al amateurisme creixent fomentat per una indústria que anteposa l’interès econòmic a la qualitat i que cada cop més dóna gat per llebre. 

El compromís d’Eduard Márquez amb la literatura, professional i passional alhora –no hi ha contradicció entre ambdós termes: quina passió és més gran que la que ens mou a consagrar-nos plenament a una tasca?–, entrega al lector or per llebre. Cadascuna de les seves quatres novel·les –Cinc nits de febrer, El silenci dels arbres, La decisió de Brandes i L’últim dia abans de demà–, així com el volum Vint-i-nou contes menys –amb què tanca un cicle de vint anys d’escriptura sintètica–, han estat elaborats i bastits a consciència. Tots són fruit d’un treball exigent i respectuós, que té una cura exquisida tant del fons com de la forma. Amb un delicat tractament del llenguatge, del ritme i de l’estructura, l’autor construeix històries inquietants que expressa amb sobrietat i justesa. Sota les seves frases s’endevina molt més del que s’hi diu. 

Aquesta magnífica conversa va constituir també una estimulant manifestació d’activisme cultural, imprescindible en aquests temps de setge contra l’art i el pensament.