Salva Artesero i Neus Umbert protagonitzen "Los niños tontos" d'Ana María Matute, un espectacle de la companyia Cos de Lletra dirigit per Ruth Vilar.
L'emoció, la duresa i la profunditat de les imatges van embriagar el públic que va presenciar alguna de les tres representacions de "Los niños tontos" d'Ana María Matute que Cos de Lletra va oferir al Teatre de Ponent de Granollers els dies 5, 6 i 7 d'abril.
L'espectacle va desvetllar entre els espectadors records arraconats, pors antigues, compassió i tendresa pels nens protagonistes –que són els nens perduts, els nens del passat–. Visiblement commoguts, els assistents manifestaven a la sortida que el teatre també té el deure de reservar un lloc a la tristesa i a l'esperança, a la bellesa del llenguatge, a la visió poètica, i que no pot esdevenir només un canal d'entreteniment.
El públic del Teatre de Ponent va dir:
"Jo era un 'niño tonto'!"
"Emocionant! M'estimo molt els nens i us felicito per la representació."
"Ens hem trobat com nens."
"Gràcies per l'espectacle cuidat i creat amb gran sensibilitat."
"Una suma de qualitat de textos i qualitat d'actors que m'ha portat a gaudir intensament d'uns paisatges humans i històrics difícils, crus i durs."
"Estranya paradoxa, gaudir amb l'expressió del desampar i del dolor. Gràcies per aquest tresor!"
L'emoció, la duresa i la profunditat de les imatges van embriagar el públic que va presenciar alguna de les tres representacions de "Los niños tontos" d'Ana María Matute que Cos de Lletra va oferir al Teatre de Ponent de Granollers els dies 5, 6 i 7 d'abril.
Salva Artesero i Neus Umbert
Fotografia de Jordi R. Renom
L'espectacle va desvetllar entre els espectadors records arraconats, pors antigues, compassió i tendresa pels nens protagonistes –que són els nens perduts, els nens del passat–. Visiblement commoguts, els assistents manifestaven a la sortida que el teatre també té el deure de reservar un lloc a la tristesa i a l'esperança, a la bellesa del llenguatge, a la visió poètica, i que no pot esdevenir només un canal d'entreteniment.
Fotografia de Laura Varela Lima
El públic del Teatre de Ponent va dir:
"Jo era un 'niño tonto'!"
"Emocionant! M'estimo molt els nens i us felicito per la representació."
"Ens hem trobat com nens."
"Gràcies per l'espectacle cuidat i creat amb gran sensibilitat."
"Una suma de qualitat de textos i qualitat d'actors que m'ha portat a gaudir intensament d'uns paisatges humans i històrics difícils, crus i durs."
"Estranya paradoxa, gaudir amb l'expressió del desampar i del dolor. Gràcies per aquest tresor!"