LA MÀQUINA DEL TEMPS



Peça teatral de Ruth Vilar 
a partir d'un treball a l'aula de Salva Artesero

PERSONATGES:

CLEÒPATRA
EMPERADRIU ROMANA
CRIADA ROMANA
PRINCESA MEDIEVAL 1
PRINCESA MEDIEVAL 2
DESCOBRIDOR D’AMÈRICA
ARTISTA RENAIXENTISTA 1
ARTISTA RENAIXENTISTA 2
MARIA ANTONIETA 1
MARIA ANTONIETA 2
ÍNDIA
VAQUERA
INVENTORA
AJUDANT CIENTÍFIC
VOLUNTÀRIA DEL PÚBLIC
HOME DEL FUTUR AMB ASPECTE EXTRATERRESTRE
DONA DEL FUTUR AMB ASPECTE EXTRATERRESTRE


ESCENA 1

(A l’escenari hi ha una peculiar màquina composta per personatges d’èpoques diverses. Un científic parla amb el públic.)
INVENTORA: Senyores i senyors, sóc el científic més gran de tots els temps, i és un orgull per mi presentar-los aquest invent... històric! La màquina del temps! Una meravella! I no ho dic només perquè l’he inventada jo, és clar... L’he feta amb tot el meu carinyo, oi que és maca? Si us plau, un fort aplaudiment per ella... i per mi! (El públic aplaudeix.) Gràcies, gràcies!
MÀQUINA: GRÀ-CI-ES.
AJUDANT CIENTÍFIC: I jo també sóc científic!
INVENTORA: Ara com ara, no passes de ser el meu ajudant. (Al públic:) Aquest aparell prodigiós està format per: ordinador, seient, botó per encendre, botó per apagar i botó d’emergència, entre d’altres mecanismes. Anem per feina: farem una demostració! Necessitarem un voluntari. Hi ha algú entre el públic que vulgui fer-ne la prova? No? Ningú?
VOLUNTÀRIA: (Tot estirant-se, aixeca un braç i badalla.) Uaaaaaah!
INVENTORA: Ah, vostè, la del barret. Vol ser la nostra voluntària? Pugi, pugi!
VOLUNTÀRIA: Jo?
INVENTORA: Sí! O veu algú més amb barret i aixecant la mà?
VOLUNTÀRIA: (Mira al seu voltant.) Mmmm... No.
INVENTORA: Doncs, a què espera? (Mentre la VOLUNTÀRIA puja:) A continuació, aquesta senyoreta tan espavilada podrà visitar l’època històrica que triï i tornar després per confirmar que la màquina funciona a la perfecció i que jo sóc el més gran científic de tots els temps!
VOLUNTÀRIA: (Arriba a l’escenari.) Puc saludar? Saludo a la mare i al pare i...
INVENTORA: Prou! En marxa! Molt bé, vostè s’asseu aquí, jo pitjo allà, cordi’s el cinturó i posi’s el casc!

AJUDANT CIENTÍFIC: (Imita una hostessa.) Vol un diari? Un refresc? Un regal? Les portes d’emergència són a banda i banda, gaudeixi del viatge!
(La màquina entra en funcionament i rutlla força bé durant uns segons.)
MÀQUINA: Benvinguts, bienvenidos, welcome...
VOLUNTÀRIA: Per a què serveix aquest botooooooooooó?
INVENTORA i AJUDANT CIENTÍFIC: Nooooo!
(La màquina es desencaixa i explota.)
MÀQUINA: Error! Error! Error! BUUUUUUM!


ESCENA 2

(Els personatges que composaven la màquina vaguen per l’escenari, desorientats. La VOLUNTÀRIA jau a terra, estabornida després de l’explosió. L’INVENTORA i l’AJUDANT s’ho miren des d’un racó, desesperats.)
DESCOBRIDOR: Ja som a les Índies?
VAQUERA: Som a Amèrica!
CLEÒPATRA: De què parlen aquests bojos? Som a l’esplendorós Egipte!
ÍNDIA: Hau!
CLEÒPATRA: Ho veuen? Aquesta indígena tan mona em dóna la raó!
MARIA ANTONIETA 1: Però si som a França!
MARIA ANTONIETA 2: Quina colla d’ignorants!
MARIA ANTONIETA 1: És que són plebeus, estimada.
EMPERADRIU ROMANA: Som a l’Imperi Romà, oi que sí?
CRIADA ROMANA: Jo diria que sí, missenyora, però jo no sé gaire res.
EMPERADRIU ROMANA: És veritat, ara no hi pensava: tu només saps obeir i treballar. Ai, no em serveixes per a res!
DESCOBRIDOR: Som a les Índies o no encara?
ARTISTA RENAIXENTISTA 1: Som a Itàlia!
ARTISTA RENAIXENTISTA 2: Bressol del nou art!
ARTISTA RENAIXENTISTA 1: Inspiració per als veritables artistes!
ARTISTA RENAIXENTISTA 2: Com nosaltres!
ARTISTA RENAIXENTISTA 1: Com nosaltres!
MARIA ANTONIETA 1: Som a França i jo sóc la Maria Antonieta.
MARIA ANTONIETA 2: No, jo sóc la Maria Antonieta.
MARIA ANTONIETA 1: No, jo.
MARIA ANTONIETA 2: No, jo.
(Es miren.)
MARIA ANTONIETA 1 i 2: Totes dues som Maria Antonieta!
(Es venten l’una a l’altra.)
PRINCESA 1 i 2: Doncs nosaltres som princeses medievals. Som germanes.
MARIA ANTONIETA 1 i 2: Quina gràcia! Nosaltres no. Si ho fóssim no ens diríem igual. Encantades.
PRINCESES 1 i 2: Molt de gust. Benvingudes al nostre castell de l’Europa Central.
ÍNDIA: Hau!
VAQUERA: (L’empaita.) Bang, bang!
DONA DEL FUTUR AMB ASPECTE EXTRATERRESTRE: Jo havia sortit amb els meus alumnes d’excursió a Saturn.
HOME DEL FUTUR AMB ASPECTE EXTRATERRESTRE: Això és de bojos! On som?
(L’AJUDANT CIENTÍFIC agafa un comandament i atura el temps: l’escena es congela.)


ESCENA 3

AJUDANT CIENTÍFIC: Aquesta voluntària l’ha feta bona pitjant el botó d’emergència!
INVENTORA: Qui s’ho havia de pensar, que tindria tan poca traça?
AJUDANT CIENTÍFIC: Doncs haurem de trobar la manera de restablir l’ordre de la història! Ara ha quedat tot ben barrejat!
INVENTORA: Mai més demanarem un voluntari!
AJUDANT CIENTÍFIC: Com ho fem, per arreglar aquest desastre?
INVENTORA: Haurem dentrar dins del forat del temps i convèncer-los un per un perquè tornin al seu lloc. Només així recompondrem la màquina.
AJUDANT CIENTÍFIC: I haurem de treure la voluntària del mig! Que no espatlli res més. Podem fer-ho amb la funció de temps congelat en marxa?
INVENTORA: De cap manera! Si ho féssim, nosaltres mateixos quedaríem ben congelats tan bon punt poséssim els peus dins de la història! Torna a engegar el temps i anem per feina.
AJUDANT CIENTÍFIC: Endavant!
(Tots el personatges recuperen el moviment.)
HOME DEL FUTUR amb aspecte extraterrestre: On som? Ningú no ho sap del cert?
(Tots arronsen les espatlles. Aleshores la VOLUNTÀRIA, que estava estabornida, es desperta.)
VOLUNTÀRIA: Ja hem arribat a... (S’adona que tots la miren.)
Tots: A on?


ESCENA 4

VOLUNTÀRIA: A... ara no ho recordo. Em dec haver fet un cop al cap...
HOME DEL FUTUR: Vostè d’on venia?
VOLUNTÀRIA: De Palau.
PRINCESA 1 i 2: Com nosaltres!
MARIA ANTONIETA 1 i 2: I com nosaltres!
VOLUNTÀRIA: També sou de Palau de Plegamans?
TOTES QUATRE: (Decebudes.) Ah, no!

VAQUERA: (Al DESCOBRIDOR.) Tinc una vida molt dura, jo. Sempre cavalcant per conquerir noves terres, sempre lluitant amb els indis, que sembla que els sàpiga greu que els homes blancs busquem un lloc per viure i sortir endavant!
DESCOBRIDOR: Doncs jo porto mesos dins d’un vaixell, a punt per cridar: Terra! Però no acabem d’arribar-hi mai! En Colom diu que trobarem les Índies perquè la terra és rodona, però jo ja veig que acabarem caient pel precipici que hi ha on s’acaba el món.
VAQUERA: No defalleixis, dona. No hi arribareu pas, a les Índies...
DESCOBRIDOR: Ho veus? M’ho temia!
VAQUERA: ... vindreu a Amèrica! La terra promesa!
DESCOBRIDOR: Per cavalcar tot el dia i empaitar els pobres indis que no tenen culpa de res? No, gràcies.

CRIADA ROMANA: (A l’ÍNDIA.) Sí, maca, això que m’expliques ha estat sempre igual.
ÍNDIA: No ens deixen cap altra opció.
CRIADA ROMANA: O obeeixes...
ÍNDIA: ... o t’hi obliguen.
TOTES DUES: (Alhora.) Som esclaves. (Sospiren)
CRIADA: A mi, malgrat tot, m’han deixat tenir fills. També són esclaus.
ÍNDIA: Quin detall! La meva família, en canvi, va acabar feta un colador. Bang, bang, bang!
CRIADA: Veus? A l’Imperi Romà, de pistoles no en tenim!
ÍNDIA: Això sí que és estar civilitzat!
CRIADA: Pensava que els indis parlàveu molt malament, que només sabíeu dir “Hau!” i “Jo tenir set”. Coses així.
ÍNDIA: És un rumor que han fet córrer els vaquers. Parlem malament el seu, d’idioma. Però és que ells, el nostre idioma, no saben ni que existeix.
CRIADA: És clar! Els més animals solen ser els més ignorants...
ÍNDIA: Ja tens raó, ja...

ARTISTA RENAIXENTISTA 1: (A l’EMPERADRIU ROMANA.) Que en sou, de bonica! Com una escultura!
ARTISTA RENAIXENTISTA 2: Com un quadre!
ARTISTA RENAIXENTISTA 1: Com un poema!
EMPERADRIU ROMANA: La veritat és que ho sóc!
ARTISTA RENAIXENTISTA 1: Voldríeu posar per a nosaltres?
ARTISTA RENAIXENTISTA 2: Ser la nostra musa?
ARTISTA RENAIXENTISTA 1: La nostra inspiració?
EMPERADRIU ROMANA: Impossible, ja tinc l’agenda plena: festes, circ romà, banys termals, teatre...
ARTISTA RENAIXENTISTA 1: Podem pintar-vos en una festa: menjant raïm i bevent vi!
ARTISTA RENAIXENTISTA 2: O fer una escultura on contempleu serena els gladiadors que lluiten!
ARTISTA RENAIXENTISTA 2: O escriure-us un poema mentre us banyeu a les termes!
EMPERADRIU ROMANA: Us han dit mai que sou uns pesats? Com us dieu?
ARTISTA RENAIXENTISTA 2: Miquel Àngel.
ARTISTA RENAIXENTISTA 1: Leonardo.
EMPERADRIU ROMANA: Escolteu bé el meu consell: deixeu-vos de xerrameca; pinteu, esculpiu i composeu més, i potser arribareu a alguna cosa a la vida!
(ARTISTA RENAIXENTISTA 1 i 2 es miren intrigats i rumien)

CLEÒPATRA: I a mi, no em vol pintar ningú?
MARIA ANTONIETA 1: No et deuen trobar prou bonica...
CLEÒPATRA: Però si sóc la més maca d’Egipte!
PRINCESA 1: Senyal que les altres deuen ser lletges com un pecat!
CLEÒPATRA: Hi ha dones precioses, entre les meves esclaves. Però tothom em té per exemple de bellesa!
PRINCESA 1: Doncs tens un nas que Déu n’hi do...
MARIA ANTONIETA 1: I fas una olor... estranya...
CLEÒPATRA: És llet de burra. M’hi banyo cada dia. És bo per la pell.
PRINCESA 1: El que és bo per la pell és fugir del sol per estar ben blanqueta.
MARIA ANTONIETA 1: I ara! Per estar ben blanqueta hi ha les pólvores.
CLEÒPATRA: Prou! No cal que em doneu consells de bellesa, petites presumides! Algú ha construït mai una piràmide per vosaltres?
PRINCESA 1 i MARIA ANTONIETA 1: No.
CLEÒPATRA: No us deuen trobar prou boniques...

DONA DEL FUTUR: I a la teva època encara existeixen els ordinadors?
VOLUNTÀRIA: És clar! Són l’últim en tecnologia!
MARIA ANTONIETA 2: Ordina... què?
DONA DEL FUTUR: I la gent encara circula en cotxe?
VOLUNTÀRIA: Majoritàriament, sí. Però també hi ha trens, avions, vaixells...
MARIA ANTONIETA 2: A la meva època també n’hi ha, de vaixells.
DONA DEL FUTUR: Nosaltres ja no vivim a la terra, estava tan contaminada que vam haver d’anar a l’espai. Jo visc a Plutó. És una mica fred a l’hivern, així que passo els caps de setmana a Venus i entro en calor.
MARIA ANTONIETA 2: Doncs jo visc la mar de bé, al meu palau! Sóc reina de França i tinc molts vestits, molts amics, moltes joies, molts súbdits... Tinc molt de tot! I tot això tan estrany que expliqueu em fa rodar el cap!
VOLUNTÀRIA: (Rient.) I més que et rodarà!
DONA DEL FUTUR: (Rient.) Fins a terra!
MARIA ANTONIETA 2: Què voleu dir?
DONA DEL FUTUR: Val més que ho sàpigues! L’any 1789 hi haurà la Revolució Francesa. Et condemnaran a la guillotina.
MARIA ANTONIETA 2: Qui ho havia de dir!

HOME DEL FUTUR: Vine amb mi a Saturn!
PRINCESA 2: Tens un cavall?
HOME DEL FUTUR: Tinc una nau espacial!
PRINCESA 2: Tens un castell?
HOME DEL FUTUR: Tinc un satèl·lit on viuríem ben tranquils!
PRINCESA 2: Tens algun títol de noblesa: marquès, comte, baró...?
HOME DEL FUTUR: Res d’això, però puc ser el teu príncep blau!
PRINCESA 2: Però si ets verd!
HOME DEL FUTUR: Això ho fa el clima de Júpiter. Princeseta, sóc un cavaller que ha nascut a l’època equivocada.
PRINCESA 2: Vine a l’Edat Mitjana i t’aconseguiré cavall, castell i títol de noblesa!
HOME DEL FUTUR: I et casaràs amb mi?
PRINCESA 2: Això ja ho veurem...


ESCENA 5

(INVENTORA i AJUDANT CIENTÍFIC irrompen enmig de l’escenari.)
INVENTORA: Ja som aquí!
AJUDANT CIENTÍFIC: Hem vingut a salvar-vos!
INVENTORA: Restablirem l’ordre de la Història!
AJUDANT CIENTÍFIC: Algú sap quin és l’ordre de la Història?
VOLUNTÀRIA: Jo!
INVENTORA i AJUDANT CIENTÍFIC: No! No cal...
DONA DEL FUTUR: Jo sóc mestra d’història a l’escola __________ (Diu el nom del centre on estudien els participants a l’obra.) de Plutó. A veure: dels que som aquí, la primera seria la Cleòpatra; després l’emperadriu romana i la seva criada; després les princeses medievals; aleshores anirien, successivament, el descobridor d’Amèrica, els dos artistes renaixentistes, les dues Maria Antonieta, la índia i la vaquera, vostès dos amb la voluntària, i finalment, aquest senyor i jo. Aquest és l’ordre de la història tal com va succeir.
HOME DEL FUTUR: Però ara que tot s’ha barrejat, potser no hi faria res si introduíssim algun petit canvi...
INVENTORA: Què vol dir?
HOME DEL FUTUR: ...per millorar la Història. Jo, per exemple, no vull tornar a l’any 3022, sinó anar a l’Edat Mitjana amb la meva princeseta.
PRINCESA 2: Això podria ser?
INVENTORA: Mmm, jo no crec que...
VOLUNTÀRIA: No sigueu tan estricte, home, que és un petit canvi de res!
INVENTORA: D’acord.
MARIA ANTONIETA 2: Posats a triar, jo preferiria no tornar al 1788...
MARIA ANTONIETA 1: Em deixaràs sola?
MARIA ANTONIETA 2: Així podràs ser la reina de França. Sé que et feia molta il·lusió.
MARIA ANTONIETA 1: Gràcies, gràcies, estimada!
INVENTORA: Ja està, oi?
DESCOBRIDOR: Bé, jo m’he assabentat que descobrir Amèrica no es cap bicoca, i preferiria descobrir la llei de la gravetat, la penicil·lina o la física quàntica.
INVENTORA: Deixem-ho amb la roda.
DESCOBRIDOR: Ja m’està bé.
AJUDANT CIENTÍFIC: Algun canvi més?
ÍNDIA: Si no s’ha descobert Amèrica, vol dir que no hi haurà vaquers que ens empipin?
INVENTORA: Potser l’haurà descobert algú altre...
ÍNDIA: Aleshores, vull que treguin de la Història l’invent de les armes de foc.
HOME DEL FUTUR: I el moment en que tothom va començar a contaminar fins que el planeta va esclatar.
CRIADA ROMANA: I pot treure també l’esclavitud?
INVENTORA: Farem el que podrem.
(Col·loquen tothom a la posició que els correspon, premen diferents botons i la màquina comença a funcionar de nou. Ells dos es miren satisfets. Les diferents peces de la màquina ara somriuen.)


FI