Peça teatral de Ruth Vilar
a partir d'un treball a l'aula de Salva Artesero
PERSONATGES:
CLEÒPATRA
EMPERADRIU
ROMANA
CRIADA
ROMANA
PRINCESA
MEDIEVAL 1
PRINCESA
MEDIEVAL 2
DESCOBRIDOR
D’AMÈRICA
ARTISTA
RENAIXENTISTA 1
ARTISTA
RENAIXENTISTA 2
MARIA
ANTONIETA 1
MARIA
ANTONIETA 2
ÍNDIA
VAQUERA
INVENTORA
AJUDANT
CIENTÍFIC
VOLUNTÀRIA
DEL PÚBLIC
HOME
DEL FUTUR AMB ASPECTE EXTRATERRESTRE
DONA
DEL FUTUR AMB ASPECTE EXTRATERRESTRE
ESCENA 1
(A l’escenari hi ha una peculiar màquina
composta per personatges d’èpoques diverses. Un científic parla amb el públic.)
INVENTORA: Senyores i senyors,
sóc el científic més gran de tots els temps, i és un orgull per mi
presentar-los aquest invent... històric!
La màquina del temps! Una meravella! I no ho dic només perquè l’he inventada
jo, és clar... L’he feta amb tot el meu carinyo,
oi que és maca? Si us plau, un fort aplaudiment per ella... i per mi! (El públic aplaudeix.) Gràcies, gràcies!
MÀQUINA: GRÀ-CI-ES.
AJUDANT CIENTÍFIC: I jo també
sóc científic!
INVENTORA: Ara com ara, no
passes de ser el meu ajudant. (Al públic:)
Aquest aparell prodigiós està format per: ordinador, seient, botó per encendre,
botó per apagar i botó d’emergència, entre d’altres mecanismes. Anem per feina:
farem una demostració! Necessitarem un voluntari. Hi ha algú entre el públic
que vulgui fer-ne la prova? No? Ningú?
VOLUNTÀRIA: (Tot estirant-se, aixeca un braç i badalla.)
Uaaaaaah!
INVENTORA: Ah, vostè, la del
barret. Vol ser la nostra voluntària? Pugi, pugi!
VOLUNTÀRIA: Jo?
INVENTORA: Sí! O veu algú
més amb barret i aixecant la mà?
VOLUNTÀRIA: (Mira al seu voltant.) Mmmm... No.
INVENTORA: Doncs, a què
espera? (Mentre la VOLUNTÀRIA puja:)
A continuació, aquesta senyoreta tan espavilada podrà visitar l’època històrica
que triï i tornar després per confirmar que la màquina funciona a la perfecció
i que jo sóc el més gran científic de tots els temps!
VOLUNTÀRIA: (Arriba a l’escenari.) Puc saludar?
Saludo a la mare i al pare i...
INVENTORA: Prou! En marxa!
Molt bé, vostè s’asseu aquí, jo pitjo allà, cordi’s el cinturó i posi’s el
casc!
AJUDANT CIENTÍFIC: (Imita una hostessa.) Vol un diari? Un
refresc? Un regal? Les portes d’emergència són a banda i banda, gaudeixi del
viatge!
(La màquina entra en funcionament i rutlla
força bé durant uns segons.)
MÀQUINA: Benvinguts,
bienvenidos, welcome...
VOLUNTÀRIA: Per a què
serveix aquest botooooooooooó?
INVENTORA i AJUDANT
CIENTÍFIC: Nooooo!
(La
màquina es desencaixa i explota.)
MÀQUINA: Error! Error!
Error! BUUUUUUM!
ESCENA
2
(Els personatges que composaven la màquina
vaguen per l’escenari, desorientats. La VOLUNTÀRIA jau a terra, estabornida
després de l’explosió. L’INVENTORA i l’AJUDANT s’ho miren des d’un racó,
desesperats.)
DESCOBRIDOR: Ja som a les
Índies?
VAQUERA: Som a Amèrica!
CLEÒPATRA: De què parlen
aquests bojos? Som a l’esplendorós Egipte!
ÍNDIA: Hau!
CLEÒPATRA: Ho veuen? Aquesta
indígena tan mona em dóna la raó!
MARIA ANTONIETA 1: Però si
som a França!
MARIA ANTONIETA 2: Quina
colla d’ignorants!
MARIA ANTONIETA 1: És que
són plebeus, estimada.
EMPERADRIU ROMANA: Som a
l’Imperi Romà, oi que sí?
CRIADA ROMANA: Jo diria que
sí, missenyora, però jo no sé gaire
res.
EMPERADRIU ROMANA: És
veritat, ara no hi pensava: tu només saps obeir i treballar. Ai, no em serveixes
per a res!
DESCOBRIDOR: Som a les
Índies o no encara?
ARTISTA RENAIXENTISTA 1: Som
a Itàlia!
ARTISTA RENAIXENTISTA 2:
Bressol del nou art!
ARTISTA RENAIXENTISTA 1:
Inspiració per als veritables artistes!
ARTISTA RENAIXENTISTA 2: Com
nosaltres!
ARTISTA RENAIXENTISTA 1: Com
nosaltres!
MARIA ANTONIETA 1: Som a
França i jo sóc la Maria Antonieta.
MARIA ANTONIETA 2: No, jo
sóc la Maria Antonieta.
MARIA ANTONIETA 1: No, jo.
MARIA ANTONIETA 2: No, jo.
(Es
miren.)
MARIA ANTONIETA 1 i 2: Totes
dues som Maria Antonieta!
(Es
venten l’una a l’altra.)
PRINCESA 1 i 2: Doncs
nosaltres som princeses medievals. Som germanes.
MARIA ANTONIETA 1 i 2: Quina
gràcia! Nosaltres no. Si ho fóssim no ens diríem igual. Encantades.
PRINCESES 1 i 2: Molt de
gust. Benvingudes al nostre castell de l’Europa Central.
ÍNDIA: Hau!
VAQUERA: (L’empaita.) Bang, bang!
DONA DEL FUTUR AMB ASPECTE
EXTRATERRESTRE: Jo havia sortit amb els meus alumnes d’excursió a Saturn.
HOME DEL FUTUR AMB ASPECTE
EXTRATERRESTRE: Això és de bojos! On som?
(L’AJUDANT CIENTÍFIC agafa un comandament i
atura el temps: l’escena es congela.)
ESCENA
3
AJUDANT CIENTÍFIC: Aquesta voluntària
l’ha feta bona pitjant el botó d’emergència!
INVENTORA: Qui s’ho havia de
pensar, que tindria tan poca traça?
AJUDANT CIENTÍFIC: Doncs
haurem de trobar la manera de restablir l’ordre de la història! Ara ha quedat
tot ben barrejat!
INVENTORA: Mai més demanarem
un voluntari!
AJUDANT CIENTÍFIC: Com ho
fem, per arreglar aquest desastre?
INVENTORA: Haurem d’entrar
dins del forat del temps i convèncer-los un per un perquè tornin al seu lloc.
Només així recompondrem la màquina.
AJUDANT CIENTÍFIC: I haurem
de treure la voluntària del mig! Que no espatlli res més. Podem fer-ho amb la
funció de temps congelat en marxa?
INVENTORA: De cap manera! Si
ho féssim, nosaltres mateixos quedaríem ben congelats tan bon punt poséssim els
peus dins de la història! Torna a engegar el temps i anem per feina.
AJUDANT CIENTÍFIC: Endavant!
(Tots
el personatges recuperen el moviment.)
HOME DEL FUTUR amb aspecte
extraterrestre: On som? Ningú no ho sap del cert?
(Tots arronsen les espatlles. Aleshores la VOLUNTÀRIA,
que estava estabornida, es desperta.)
VOLUNTÀRIA: Ja hem arribat
a... (S’adona que tots la miren.)
Tots: A on?
ESCENA
4
VOLUNTÀRIA: A... ara no ho
recordo. Em dec haver fet un cop al cap...
HOME DEL FUTUR: Vostè d’on
venia?
VOLUNTÀRIA: De Palau.
PRINCESA 1 i 2: Com
nosaltres!
MARIA ANTONIETA 1 i 2: I com
nosaltres!
VOLUNTÀRIA: També sou de
Palau de Plegamans?
TOTES QUATRE: (Decebudes.) Ah, no!
VAQUERA: (Al DESCOBRIDOR.) Tinc una vida molt
dura, jo. Sempre cavalcant per conquerir noves terres, sempre lluitant amb els
indis, que sembla que els sàpiga greu que els homes blancs busquem un lloc per
viure i sortir endavant!
DESCOBRIDOR: Doncs jo porto
mesos dins d’un vaixell, a punt per cridar: Terra! Però no acabem d’arribar-hi
mai! En Colom diu que trobarem les Índies perquè la terra és rodona, però jo ja
veig que acabarem caient pel precipici que hi ha on s’acaba el món.
VAQUERA: No defalleixis,
dona. No hi arribareu pas, a les Índies...
DESCOBRIDOR: Ho veus? M’ho
temia!
VAQUERA: ... vindreu a
Amèrica! La terra promesa!
DESCOBRIDOR: Per cavalcar
tot el dia i empaitar els pobres indis que no tenen culpa de res? No, gràcies.
CRIADA ROMANA: (A l’ÍNDIA.) Sí, maca, això que
m’expliques ha estat sempre igual.
ÍNDIA: No ens deixen cap
altra opció.
CRIADA ROMANA: O obeeixes...
ÍNDIA: ... o t’hi obliguen.
TOTES DUES: (Alhora.) Som esclaves. (Sospiren)
CRIADA: A mi, malgrat tot,
m’han deixat tenir fills. També són esclaus.
ÍNDIA: Quin detall! La meva
família, en canvi, va acabar feta un colador. Bang, bang, bang!
CRIADA: Veus? A l’Imperi
Romà, de pistoles no en tenim!
ÍNDIA: Això sí que és estar
civilitzat!
CRIADA: Pensava que els
indis parlàveu molt malament, que només sabíeu dir “Hau!” i “Jo tenir set”.
Coses així.
ÍNDIA: És un rumor que han
fet córrer els vaquers. Parlem malament el seu, d’idioma. Però és que ells, el
nostre idioma, no saben ni que existeix.
CRIADA: És clar! Els més
animals solen ser els més ignorants...
ÍNDIA: Ja tens raó, ja...
ARTISTA RENAIXENTISTA 1: (A l’EMPERADRIU ROMANA.) Que en sou, de
bonica! Com una escultura!
ARTISTA RENAIXENTISTA 2: Com
un quadre!
ARTISTA RENAIXENTISTA 1: Com
un poema!
EMPERADRIU ROMANA: La
veritat és que ho sóc!
ARTISTA RENAIXENTISTA 1:
Voldríeu posar per a nosaltres?
ARTISTA RENAIXENTISTA 2: Ser
la nostra musa?
ARTISTA RENAIXENTISTA 1: La
nostra inspiració?
EMPERADRIU ROMANA:
Impossible, ja tinc l’agenda plena: festes, circ romà, banys termals, teatre...
ARTISTA RENAIXENTISTA 1: Podem
pintar-vos en una festa: menjant raïm i bevent vi!
ARTISTA RENAIXENTISTA 2: O
fer una escultura on contempleu serena els gladiadors que lluiten!
ARTISTA RENAIXENTISTA 2: O
escriure-us un poema mentre us banyeu a les termes!
EMPERADRIU ROMANA: Us han dit
mai que sou uns pesats? Com us dieu?
ARTISTA RENAIXENTISTA 2:
Miquel Àngel.
ARTISTA RENAIXENTISTA 1:
Leonardo.
EMPERADRIU ROMANA: Escolteu
bé el meu consell: deixeu-vos de xerrameca; pinteu, esculpiu i composeu més, i
potser arribareu a alguna cosa a la vida!
(ARTISTA
RENAIXENTISTA 1 i 2 es miren intrigats i rumien)
CLEÒPATRA: I a mi, no em vol
pintar ningú?
MARIA ANTONIETA 1: No et
deuen trobar prou bonica...
CLEÒPATRA: Però si sóc la
més maca d’Egipte!
PRINCESA 1: Senyal que les
altres deuen ser lletges com un pecat!
CLEÒPATRA: Hi ha dones
precioses, entre les meves esclaves. Però tothom em té per exemple de bellesa!
PRINCESA 1: Doncs tens un
nas que Déu n’hi do...
MARIA ANTONIETA 1: I fas una
olor... estranya...
CLEÒPATRA: És llet de burra.
M’hi banyo cada dia. És bo per la pell.
PRINCESA 1: El que és bo per
la pell és fugir del sol per estar ben blanqueta.
MARIA ANTONIETA 1: I ara!
Per estar ben blanqueta hi ha les pólvores.
CLEÒPATRA: Prou! No cal que
em doneu consells de bellesa, petites presumides! Algú ha construït mai una piràmide
per vosaltres?
PRINCESA 1 i MARIA ANTONIETA
1: No.
CLEÒPATRA: No us deuen
trobar prou boniques...
DONA DEL FUTUR: I a la teva època
encara existeixen els ordinadors?
VOLUNTÀRIA: És clar! Són
l’últim en tecnologia!
MARIA ANTONIETA 2: Ordina...
què?
DONA DEL FUTUR: I la gent
encara circula en cotxe?
VOLUNTÀRIA: Majoritàriament,
sí. Però també hi ha trens, avions, vaixells...
MARIA ANTONIETA 2: A la meva
època també n’hi ha, de vaixells.
DONA DEL FUTUR: Nosaltres ja
no vivim a la terra, estava tan contaminada que vam haver d’anar a l’espai. Jo
visc a Plutó. És una mica fred a l’hivern, així que passo els caps de setmana a
Venus i entro en calor.
MARIA ANTONIETA 2: Doncs jo
visc la mar de bé, al meu palau! Sóc reina de França i tinc molts vestits, molts
amics, moltes joies, molts súbdits... Tinc molt de tot! I tot això tan estrany
que expliqueu em fa rodar el cap!
VOLUNTÀRIA: (Rient.) I més que et rodarà!
DONA DEL FUTUR: (Rient.) Fins a terra!
MARIA ANTONIETA 2: Què voleu
dir?
DONA DEL FUTUR: Val més que
ho sàpigues! L’any 1789 hi haurà la Revolució Francesa. Et condemnaran a la
guillotina.
MARIA ANTONIETA 2: Qui ho
havia de dir!
HOME DEL FUTUR: Vine amb mi
a Saturn!
PRINCESA 2: Tens un cavall?
HOME DEL FUTUR: Tinc una nau
espacial!
PRINCESA 2: Tens un castell?
HOME DEL FUTUR: Tinc un
satèl·lit on viuríem ben tranquils!
PRINCESA 2: Tens algun títol
de noblesa: marquès, comte, baró...?
HOME DEL FUTUR: Res d’això,
però puc ser el teu príncep blau!
PRINCESA 2: Però si ets
verd!
HOME DEL FUTUR: Això ho fa el
clima de Júpiter. Princeseta, sóc un cavaller que ha nascut a l’època
equivocada.
PRINCESA 2: Vine a l’Edat
Mitjana i t’aconseguiré cavall, castell i títol de noblesa!
HOME DEL FUTUR: I et casaràs
amb mi?
PRINCESA 2: Això ja ho
veurem...
ESCENA
5
(INVENTORA
i AJUDANT CIENTÍFIC irrompen enmig de l’escenari.)
INVENTORA: Ja som aquí!
AJUDANT CIENTÍFIC: Hem
vingut a salvar-vos!
INVENTORA: Restablirem
l’ordre de la Història!
AJUDANT CIENTÍFIC: Algú sap
quin és l’ordre de la Història?
VOLUNTÀRIA: Jo!
INVENTORA i AJUDANT
CIENTÍFIC: No! No cal...
DONA DEL FUTUR: Jo sóc
mestra d’història a l’escola __________ (Diu
el nom del centre on estudien els participants a l’obra.) de Plutó. A
veure: dels que som aquí, la primera seria la Cleòpatra; després l’emperadriu
romana i la seva criada; després les princeses medievals; aleshores anirien,
successivament, el descobridor d’Amèrica, els dos artistes renaixentistes, les
dues Maria Antonieta, la índia i la vaquera, vostès dos amb la voluntària, i finalment,
aquest senyor i jo. Aquest és l’ordre de la història tal com va succeir.
HOME DEL FUTUR: Però ara que
tot s’ha barrejat, potser no hi faria res si introduíssim algun petit canvi...
INVENTORA: Què vol dir?
HOME DEL FUTUR: ...per
millorar la Història. Jo, per exemple, no vull tornar a l’any 3022, sinó anar a
l’Edat Mitjana amb la meva princeseta.
PRINCESA 2: Això podria ser?
INVENTORA: Mmm, jo no crec
que...
VOLUNTÀRIA: No sigueu tan
estricte, home, que és un petit canvi de res!
INVENTORA: D’acord.
MARIA ANTONIETA 2: Posats a
triar, jo preferiria no tornar al 1788...
MARIA ANTONIETA 1: Em
deixaràs sola?
MARIA ANTONIETA 2: Així
podràs ser la reina de França. Sé que et feia molta il·lusió.
MARIA ANTONIETA 1: Gràcies,
gràcies, estimada!
INVENTORA: Ja està, oi?
DESCOBRIDOR: Bé, jo m’he
assabentat que descobrir Amèrica no es cap bicoca, i preferiria descobrir la llei
de la gravetat, la penicil·lina o la física quàntica.
INVENTORA: Deixem-ho amb la
roda.
DESCOBRIDOR: Ja m’està bé.
AJUDANT CIENTÍFIC: Algun
canvi més?
ÍNDIA: Si no s’ha descobert
Amèrica, vol dir que no hi haurà vaquers que ens empipin?
INVENTORA: Potser l’haurà
descobert algú altre...
ÍNDIA: Aleshores, vull que
treguin de la Història l’invent de les armes de foc.
HOME DEL FUTUR: I el moment
en que tothom va començar a contaminar fins que el planeta va esclatar.
CRIADA ROMANA: I pot treure
també l’esclavitud?
INVENTORA: Farem el que
podrem.
(Col·loquen tothom a la posició que els
correspon, premen diferents botons i la màquina comença a funcionar de nou. Ells
dos es miren satisfets. Les diferents peces de la màquina ara somriuen.)
FI