EN FAIQUÈ / DON QUEHARÉ

Text de Ruth Vilar i il·lustracions d'Arnal Ballester

En Faiquè, La Galera, 2009 
Don Queharé, La Galera, 2009
Quel che conta, Orecchio Acerbo, 2011
Le facteur Quifaiquoi, La Joie de Lire, 2012

Premi Hospital Sant Joan de Déu 2009

“Vint-i-tres objectius llibertaris”, per Ignasi Blanch i Àngel Burgas.

Avui +, 3 de desembre del 2009.

Enguany gaudim també d’un excel•lent premi Hospital Sant Joan de Déu, i per això cal felicitar tots els que fan possible la iniciativa. L’àlbum resultant de la conjunció de totes les parts implicades (l’autora del text, el jurat avaluador, l’il•lustrador escollit per donar-hi imatge, l’equip editorial i de disseny) esdevé, a les mans del lector, un petit microcosmos, un món particular que, mai més ben dit, té un inici (el punt de partida 0 o 1), un desenvolupament gradual, una complexitat conceptual i un imaginari ambiciós que abasta molts temes de la vida (la feina, la política, la guerra, l’amor, les arts) i un final (punt d’arribada 1 o 0) que tanca el cercle. No volem donar gaires pistes, perquè pensem que és un plaer deixar-se sorprendre per la seva estructura. Només aclarirem que en Faiquè és un carter que du una sabata, dos parells d’ulleres i tres rellotges de butxaca (pareu atenció a les dades numèriques in crescendo) que es mou en un món volgudament surrealista, i que reparteix cartes que afecten revolucions, investigacions policials i altres afers de molt variada índole. La gran gesta és que la complexitat estructural i fins a cert punt caòtica de l’àlbum es resol d’una manera clara, neta i àgil: petits i grans ens veiem impulsats a avançar en la lectura/visió a un ritme trepidant, sempre endavant (quina bona idea que el text sigui una sola línia contínua a cada pàgina) fins a una meta lògica i plena de bones intencions. L’il•lustrador ha fet una bona feina: Ballester retrata el microcosmos tancat de què parlàvem abans amb infinitat de figures humanes (de totes les edats, de totes les races), jocs visuals (els caps/laberints, els núvols/corbes isobàriques, el segell triangular de la portada), referències a l’art (Miró, Zuloaga), al cinema (gàngsters americans dels 50), símbols (les fletxes, les banderes), i ho fa sempre amb el seu estil depurat de línies netes i taques planes de color, sobretot els tres primaris i el negre. Passen moltes coses a cada pàgina, i per això s’acumulen personatges i situacions, tal com imposa el caràcter acumulatiu del text, i Ballester converteix les seves composicions bigarrades i dinàmiques sobre fons blanc en el document d’identitat d’una comunitat carrolliana, atemporal, artificiosa i simbòlica com és el món d’en Faiquè, que desitja, igual que tots nosaltres, que el món que li ha tocat viure sigui el millor dels possibles.❋

“En Faiquè”, per Teresa Duran.

Faristol, nº 66, abril del 2010.

Llevat del títol, pròpiament (sembla poc atractiu i explícit pel que fa al seu contingut), tot ens agrada en aquest llibre! A la manera de les cançons encadenades, aquí també s’encadenen les frases que permeten comptar de l’u fins al trenta-tres, en un itinerari d’anada i tornada protagonitzat per un carter… i una pila de personatges secundaris i tan estrafolaris com convé a una història que té molt d’allò que els anglesos en diuen nonsense. Cal remarcar i valorar molt positivament la manera d’editar aquest llibre: un format atractiu, un text maquetat expressament per reforçar l’encadenament i la continuïtat de les frases, sense perdre llegibilitat, les il•lustracions, i la metàfora d’enganxar segells a la coberta i d’imprimir-ne un altre, a les pàgines de crèdits, emès per la República Gràfica on habita —i potser governa— l’il•lustrador Arnal Ballester, que per a aquest àlbum ha destil•lat el bo i millor de la seva capacitat incessantment renovada per engendrar tipus i escenes animades, en una recerca gràfica coherent i lúcida, com es demostra en aquesta obra festiva a pleret.

Valoració del crític: 4 *

“Literatura i matemàtiques” per Glòria Gorchs.

Presència. Vol. XLIV, Núm. 1972 (11 desembre 2009), p. 44

“En Faiquè / Don Queharé”, per Sílvia Cartanyà.

Los Cuentos de Bastian, 16 de juny del 2011.

Poesía de principio a fin. En Faiqué, Don Queharé, un cartero de vocación y un soñador de aventuras. De Uno a Treinta conocemos al personaje, hasta que suena una banda de música. Entonces y, descendiendo desde veintisiete, recorremos las historias y aventuras que se esconden tras sus cartas, postales y paquetes… desventuras y desamores, injusticias y engaños. Todo es absurdo, pero relata grandes verdades y, al final, ilumina la ilusión buscando lo que todos anhelamos: la felicidad.

Discípula declarada de Gianni Rodari, este poema recuerda al trabajo del creador de la técnica de la ironía por el absurdo, el gran autor y cuenta cuentos. Ruth Vilar se nutre de las historias de Rodari para llevarlas a su terreno y experiencia personal. Incluso parece intuirse la crítica social que también encubría Rodari. Todo ello expresado a través de un personaje cargado de simplicidad y de muchas, muchas historias.

Es un poema, sin duda alguna. Donde los números sostienen la secuencia creciente y decreciente del sinfín de relatos independientes, que pueden suceder en la vida de una profesión con miles de historias por contar que, la mayoría de las veces, el mismo portador, las desconoce, el cartero. Me recuerda también al maravilloso Postino y Neruda, que tanta ternura transmitía.

La autora Ruth Vilar, es parte de la compañía Cos de Lletra, donde da rienda suelta a su imaginación teatral.

El ilustrador, Arnal Ballester, con muchos dibujos en su haber, ayuda al lector a situar la acción. La manera de presentar el texto, permite llenar el espacio con los trazos de Ballester, llenos de movimiento y significado. Cumple a la perfección la función de informar y continúa la crítica a través del dibujo. Recuerda a los carteles publicitarios de los años 40, cuando el mundo estaba separado en dos y la libertad de expresión no permitía lo que ahora plasma el ilustrador, con trazo simple y claro. Dibujos sin relleno y personajes aparentemente inconexos, que muestran los versos del texto de Ruth.

El conjunto es un poema ilustrado para amantes de lo original, la ironía y el teatro.