"Shakespeare té la paraula". Curs de l'AADPC a càrrec d'Helena Pimenta

     Helena Pimenta té un profund coneixement de l’obra de Shakespeare, nascut de l’estudi i de la pràctica escènica sostinguts durant més de vint anys. Tanmateix, els qui vam tenir la sort de participar al curs “Shakespeare té la paraula” no en vam sortir afeixugats per l’abundància dels continguts que l’Helena va compartir amb nosaltres, sinó alleugerits per la reveladora bellesa dels textos treballats i encomanats de l’entusiasme, la decisió i la pacient generositat de la directora.

     Al llarg d’una setmana vam despullar-nos dels prejudicis que sovint enterboleixen la comprensió de la producció shakespeariana: vam foragitar la magnificència, la solemnitat, la indiscriminada intensitat emotiva... Només quan bandegem els apriorismes podem emprendre l’autèntica feina: acostar-nos a Shakespeare des del sentit comú. Al text hi és tot allò que necessitem per a la seva posada en escena; hi és, però, amb una estructura formal i una complexitat conceptual que exigeixen una lectura eficaç. Tot i així, no podem oblidar que les seves obres s’adreçaven a un públic popular i proper, un públic que difícilment s’hauria deixat seduir a través de la pura grandesa intel•lectual; hi ha en Shakespeare una veritat física.

     L’Helena ens ha dirigit amb suavitat, com qui acompanya un altre que va pel seu propi peu cap al lloc meravellós que l’espera, i ens ha dut a espais de comprensió i de creació efectivament meravellosos. De la seva mà, tots els actors van oferir instants de descobriment i plenitud. Mitjançant el treball de fragments de Macbeth, El somni d’una nit d’estiu, La comèdia dels errors i Els dos cavallers de Verona, vam adquirir múltiples eines per a la comprensió del text des del propi cos; per a l’expressió de la rica ambigüitat, les acumulacions torrencials i els vertiginosos canvis de sentit i d’intenció del text shakespearià; per a la creació del món referencial del personatge i de l’escena; per a nodrir constantment les imatges que sustenten les paraules.

     No us deixeu atabalar pels mots atapeïts amb què volem fer justícia a tot el que vam aprendre. Quedeu-vos només amb aquestes dues invitacions a la responsabilitat artística: davant el text, no parem mai de plantejar-nos preguntes i permetem que sigui el mateix text qui ens suggereixi les millors respostes.

Ruth Vilar sòcia AADPC núm. 2248
Salva Artesero soci AADPC núm. 2719