Les línies imaginàries de Ruth Vilar, que va rebre el X Premi de Teatre de Calldetenes, apareix publicada per l'Editorial Cal Siller.
Es tracta d'una obra colorista i enjogassada, embogida i filosòfica, que vessa de llibertat instintiva, de voluntat conscient i d’alegria de viure. Una successió d'esdeveniments i diàlegs improbables sacseja l'espectador. Un devessall d'imatges rotundes inunda l'escenari. Les línies imaginàries juga alhora amb paraules i aparences multiplicant-les, capgirant-ne el sentit, fent-les calidoscòpiques.
En un poblet remot i abandonat, l'ALCALDE i la INSPECTORA compleixen els seus respectius deures oficials. Tanmateix, tots dos amaguen amb zel i un cert pudor la seva veritable identitat. Ben aviat, una munió de dobles de l'un i de l'altra –personalitats reprimides o potencials– atapeiran el llogaret i entaularan un combat.
L'obra regira i desmunta els llocs comuns de la moral: la unitat indivisible de la identitat; la prioritat dels deures per damunt de la voluntat, de l'enteniment i de la mateixa existència; la consideració i el respecte aliens com a mesura de la pròpia vàlua... Com adverteix Albert Pijuan al seu pròleg, Les línies imaginàries "és un artefacte d'alta perillositat".