"La pedra a trossos" de Ruth Vilar és una de les cinc peces dramàtiques breus que integren el flamant volum Teatre de secundària, publicat per RE&MA12 dins la seva col·lecció off CARTELL.
Aquest text fantàstic reflexiona sobre quines són les veritables necessitats bàsiques humanes i quin és el preu just a pagar per les que no són més que capritxos.
CARBONI:
No et faré nosa. Esperaré en silenci. Però no puc marxar perquè
aquest és el lloc. (BOR fa cara de no voler
entendre’l.) Tu tens l’altre tros de
pedra?
BOR: Deixa’m estar! Jo a tu
no et conec. Amb què em surts? Quina pedra? Tu no ets normal. Em
segueixes, em dónes conversa i em véns amb no
sé quina història d’una pedra com si això anés amb mi.
C:
No cal que ens barallem. Tampoc que ho neguis. La tens.
B:
Com n'estàs tan segur?
C:
Jo en tinc l'altra meitat. Ella m'ha portat fins a la platja.
B:
En braços? O agafadet de la mà?
C:
Com ho fan les pedres. De viva veu.
B:
Ets boig?
C:
I tu?
"La pedra a trossos" de Ruth Vilar
Teatre de secundària, RE&MA12, 2016