L'espedaçament, obra teatral de Ruth Vilar, apareix publicada a l'editorial RE&MA 12, dins la col·lecció off CARTELL (Núm. 9). El volum conté també la peça Nix tu, Simona d'Albert Pijuan.
"[...] EL DOCTOR: Què vol, ara?
LA IMPACIENT: Des que va començar l’hivern, fa molt de fred i plou a bots i barrals.
EL DOCTOR: I a mi què m’explica?
LA IMPACIENT: No volia venir, no el volia destorbar, però és que no me’n surto tota sola.
EL DOCTOR: Què pretén? Que l’abrigui?.
LA IMPACIENT: Respiro amb penes i treballs. El pit em fa mal. Estossego amb violència. Escupo sang.
EL DOCTOR: Moqui’s, i respirarà millor.
LA IMPACIENT: Pot ser que tingui pneumònia?
EL DOCTOR: M’està suggerint un diagnòstic?
LA IMPACIENT: No, no, ho dic perquè els símptomes...
EL DOCTOR: Sabrà vostè què és un símptoma! [...]"
"[...] L'espedaçament, de Ruth Vilar, i Nix tu, Simona, d'Albert Pijuan, coincideixen -si més no- en un punt: ens proposen un exercici d'empatia en què no hi ha espai per a l'eufemisme. Un exercici d'empatia cap als malalts físics o cap als deficients mentals, respectivament. Vilar i Pijuan constaten així la deshumanització de les relacions, segons la qual els homes i les dones passen a ser objectes sense ànima. I es fan ressò, ni que sigui de manera indirecta, de la problemàtica de l'alteritat, que és agredida, amenaçada o anul·lada. O, si es vol, de la irreversible pèrdua de l'ànima humana. Difícilment es pot fer servir un patró, per més científic que sigui, per a totes les persones. Difícilment, tot i compartir trets comuns, cap ésser humà s'assembla a un altre. No hi ha cossos sense ànima. Ni ànimes sense cos. Si a L'espedaçament són els metges els que -com en El malalt imaginari molieresc- queden bastant mal parats, a Nix tu, Simona és la humanitat sencera la que demostra la seva capacitat insadollable de fer mal
Ara: per què els metges són capaços de diagnosticar les malalties sense pràcticament ni escoltar ni explorar els malalts? Com és que sovint tenen tan poca paciència en el vis-à-vis amb els pacients o els veuen només com a tals i no com a éssers humans atemorits, amb la sensibilitat a flor de pell? [...]"
Francesc Foguet i Boreu,
epíleg al volum núm. 9 de la col·lecció Off Cartell.
D'aquesta obra se'n va fer una lectura dramatitzada el 27 de maig del 2011 a l'Obrador de la Sala Beckett, dirigida per Ruth Vilar i interpretada per Teresa Urroz, Salva Artesero i Neus Umbert.